ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA

Raimon Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer demestre i ara es dedica a escriure. Col·labora amb les revistes Altaïr, Viajes National Geographic, El Mundo de los Pirineos i DescobrirCuina, entre d’altres, i amb algun diari. Ha guanyat dos premis deperiodisme. Ha estat director de la revista Descobrir Catalunya i capde redacció d’Infància i Altaïr. Acaba de publicar Una cançó de CapVerd i L’ombra de Venècia, dues novel·les de viatges. Ha publicat elsllibres Vull una corona!, Premi Crítica Serra d’Or 2005, Pirineucatalà en col·laboració amb el fot.graf Carlos Moisés García i elllibre de viatges El somni del jaguar. I és pare de dues nenesesplèndides.Salomó Marquès (L’Escala, Alt Empordà, 1942) és professor delDepartament de Pedagogia a la Universitat de Girona i ensenya hist.ria de l’educació als estudis de Pedagogia i d’educació social. Les seves darreres recerques se centren en l’estudi dels mestres i de l’escolaen les èpoques republicana i franquista. Ha publicat un llibre sobrel’exili dels mestres, un altre sobre la realitat de l’escolafranquista, i diferents biografies de mestres republicans deportats iexiliats, algunes de les quals s’han editat a Mèxic.Quan l’analfabetisme era un mal cr.nic que semblava que no teniaremei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrienpels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi haviaespais per jugar i hi havia una manca d’higiene i de cultura, vanéixer una generació de mestres que, amb el referent d’Europa, vacrear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La graninnovació d’aquesta nova pedagogia era el respecte a l’infant, elsseus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn,apropiar-se’l i construir-se’n una imatge. Els nens deixaven d’estarlligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobreall. que els envoltava. Era una escola laica i mixta que voliarespectar l’opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense lamissa diària.Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquellespersones que van lluitar per construir una escola nova que formésciutadans lliures, cultes i amb veu pr.pia.