Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primerdia formar part d?aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d?agost de l?any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m?asseia a escriure les mevesimpressions íntimes, jo havia anat a la recerca d?una autobiografia.Trobar-la?i trobar-me a mi mateix pel camí?ha estat un llarg procésple d?interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum queteniu a les mans.
Tot el que s?ha de saber de mi, l?autor d?aquestes pàgines, s?aniràdescobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entradai, a fi que la meva perspectiva actual no s?hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueuvosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament laidea de qui vaig ser.
De nom, em podeu dir David.
Els homes i els dies recull l´obra literària de David Vilaseca ambdues novel·les d´una subjectivitat radical i ferotge: L´aprenentatgede la soledat i la pòstuma El nen ferit.
