Els gossos és sense cap mena de dubte un dels textos er.tics ipornogràfics més radicals de la literatura contemporània. Dos homes iuna dona. Dos gossos i un amo. Una manera catàrtica d?expressar lasíndrome d?abstinència que produeix l?amant quan ja no hi és. O unamanera impúdica de fer una anàlisi ir.nica dels petits dramespersonals. Aquí, si el plaer topa repetidament contra el dolor és permirar de sortir-nereforçat. Tal com va assenyalar la crítica al seumoment, Hervé Guibert assoleix amb aquest relat una forma inigualablede paroxisme mitjançant un tractament oníric i cast de l?obscè, i ésamb una sobrietat quirúrgica que descriu l?explosió del sentimentcatastr.fic i insensat que transfigura els actors d?aquesta hist.riafeliç. La violència infernal que provoca tota forma de gelosia trobauna imatge perfecta en el gravat de Miquel Barceló que il·lustra lacoberta d?aquest llibre: dos gossos barallant-se per un mateix tros de carn. I és que Hervé Guibert i Miquel Barceló van compartir unaamistat única i diverses complicitats. Per aix., res millor que unsgravats de gossos de Barceló per acompanyar la traducció d?ArnauPons.Els gossos és sense cap mena de dubte un dels textos er.tics ipornogràfics més radicals de la literatura contemporània. Dos homes iuna dona. Dos gossos i un amo. Una manera catàrtica d?expressar lasíndrome d?abstinència que produeix l?amant quan ja no hi és. O unamanera impúdica de fer una anàlisi ir.nica dels petits dramespersonals. Aquí, si el plaer topa repetidament contra el dolor és permirar de sortir-nereforçat. Tal com va assenyalar la crítica al seumoment, Hervé Guibert assoleix amb aquest relat una forma inigualablede paroxisme mitjançant un tractament oníric i cast de l?obscè, i ésamb una sobrietat quirúrgica que descriu l?explosió del sentimentcatastr.fic i insensat que transfigura els actors d?aquesta hist.riafeliç. La violència infernal que provoca tota forma de gelosia trobauna imatge perfecta en el gravat de Miquel Barceló que il·lustra lacoberta d?aquest llibre: dos gossos barallant-se per un mateix tros de carn. I és que Hervé Guibert i Miquel Barceló van compartir unaamistat única i diverses complicitats. Per aix., res millor que unsgravats de gossos de Barceló per acompanyar la traducció d?ArnauPons.Hervé Guibert va néixer a París el 1955 i és en aquesta ciutatque va morir el 1991 de resultes d’un intent de suïcidi, després detres anys de lluitar contra la sida. Se’l coneix sobretot per latrilogia que va escriure per amor de la malaltia, cosa que ha deixatuna mica a l’ombra la resta de llibres. Es autor de vint-i-vuit obrespublicades, entre novel·les, relats, assaigs i articles sobrefotografia, àlbums de fotos, una peça teatral amb Patrice Chérau i undietari («Le Mausolée des amants. Journal 1976-1991»). Es tambél’actor i l’autor d’una pel·lícula sobre l’evolució de la sida tant en el seu cos com en el seu estat d’ànim, «La Pudeur ou l’Impudeur», que a pesar de la duresa d’algunes imatges va ser emesa a la televisiófrancesa el 1992. Per la seva sequedat i rigor, i per la traça amb què despulla i desfà la pr.pia intimitat, és considerat un delsescriptors francesos més brillants i significatius de finals del segle xx.
