L?objectiu del jove Eugeni d?Ors ?conscient de les seves aptituds idelerós per fer-les valer? era aconseguir d?obrir-se pas en el mónacadèmic català, gràcies a la seva habilitat d?escriure bé. Més que no pas un erudit, d?Ors volia ésser un reformador de la cultura aCatalunya d?acord amb l?ideal noucentista que ell encapçalava i quemolts propalaven.
En aquest sentit, l?any 1909 ?ja fa més d?un segle!?, sota elsauspicis dels Estudis Universitaris Catalans, d?Ors programà uns curssobre dels processos psíquics que regulen l?atenció humana. Es tractad?un curs inèdit sobre la recerca psicològica a l?inici del segle XX,i només el fet d?aportar un nou document sobre l?interès català perestar al corrent de la incipient psicologia experimental europea ja en justificaria l?edició. Tanmateix, la publicació dels papers de què se serví Eugeni d?Ors per dictar les seves conferències ?tot i lesinnegables mancances del text conservat? ens revelen la seva puixançaintel·lectual.
Malauradament, el fracàs en les oposicions per obtenir la càtedra depsicologia a la Universitat de Barcelona ?que un obscur i dòcilcontrincant neoescolàstic guanyà a Madrid, l?any 1914? i, no gaire més tard, les dissortades desavinences amb els polítics catalans, totplegat truncà la carrera d?un prometedor intel·lectual català. L?exili espanyol de Xènius no és res de què puguem estar cofois els catalans.
