Maksim Gorki retrata la burgesia benestantrussa de principis del segle XX com un grupabsurdament infeliç d'estiuejants, homes idones que passen per la vida com per unamena de vacances contínues, gaudint sensepudor de tots els seus privilegis i alhoralamentant-se incansablement de les sevesambicions frustrades, el funcionament de lasocietat i la manca de sentit de les sevesvides.Aquest estat de malestar íntim també funcionacom a diagn.stic col·lectiu d'un mónque aleshores semblava abocat a l'extinció,per. que manté, a principis del segle XXI, totel seu poder social, econòmic i cultural.
