Escriure poesia és com posar fites maldestres al trajecte final cap a la mort... la perspectiva és crua, rebel i descreguda. Es una rèplica al mirall de la vida, on hi ha massa escribes per inventar els déus i els dimonis. No pretenc passar comptes amb ningú sinó constatar que,potser no som el que volíem ser... que l’ànima està marcada amb untampó que diu: vist per sentència i que cal reinventar-la amb laparaula.M. Clara Mir i Maristany és llicenciada en Filosofia i enFilologia Catalana i diplomada en Psicologia Clínica. S´ha dedicat ala docència i a la recerca. Com a poeta, ha estat finalista al PremiJoan Santamaria 2007 amb Persistències. Entre altres llibres tépublicats poemes en nombrossos reculls i a la revista universitàriaHiperb.lic. Des de 2006 coorganitza, juntament amb Marta Malleu, lessessions literàries de ´Poesia a la xarta´ al Casal Despertaferro alPoble Nou, al Centre Comarcal Lleidatà i a l’Espai Mallorca deBarcelona.
