Com som els barcelonins del segle xxi Som gent extremadamentacollidora i orgullosa de la bellesa de la nostra ciutat, com diu DanBrown a la seva última novel·la, elegants i cosmopolites (els dosúltims adjectius ja no són seus), o més aviat resultem gent prudent irecelosa dels seus costums i espais Som tan moderns, tolerants iavantguardistes com ens pensem, o el nostre progressisme acaba allá on comenÇa el desordre d'aquest turisme que ens envaeix i ens atabalaEns hem posa't guapos a costa de ser més avorrits, es demana, no sense una certa nostálgia, Llucia Ramis a l'epíleg Es per aixó queBarcelona és dels únics llocs del món on quan seus sola (o sol) a labarra d'un bar no et parla ningú O és tot una qüestió de perspectiva,de l'alÇada des d'on es contempli l'activitat frenética que bull a les voreres de la Barcelona diürna Segons Sergi Pámies, sí:l'aerodinámica de la persona alta juga al seu favor, especialment a la Diagonal, on la profusió de vehicles temeraris posa a prova elsfísics més baixos i arrodonits.Amables peró distants, més simpátics amb els de fora que amb els dedins, llaminers peró amb tendéncia a l'acidesa estomacal, narcisistessense arribar a ser tibats, assenyats i arrauxats segons ens pentinael vent, tossuts i somniadors peró en cap cas estridents. Així són els barcelonins de Márius Carol, dels quals també podria dir, amb lamateixa satisfacció que Pla: «Jo he cultivat el seu tracte i n'esticmolt content. Són molt bona gent».
