ELOGI DE LA VIDA SOLITÀRIA

Un elogi de la vida retirada com a marc per al plaer intel·lectualUn text únic, modern i contemporani Edició i introducció: Jordi Llovet Traducció: Núria Gómez Llauger Elogi de la vida solitària és una tria extensa del més representatiu del pensament de Petrarca i del seuprop.sit: definir les virtuts de la vida solitària com a vida mésescaient al bon cristià, i il·lustrar els lectors sobre la tirada a la vida recollida de molts homes de vida exemplar. Diuen que elsclàssics es defineixen per la seva capacitat de presentar unaexperiència intel·lectual que es pot reviure més enllà del momenthist.ric en el qual es van escriure. Aix. explica la modernitat dePetrarca, fundador de l?humanisme contemporani, que en aquesta obraens acompanya per la solitud com aquell mestre que ens fa desitjar elque en un principi semblava difícil. L?autor exalta, en contraposicióa la solitud viscuda com una regla imposada i fosca (com ho era per amolts religiosos d?època medieval), la solitud viscuda com un plaer:la dedicació a la lectura, l?escriptura i la companyia escollidad?amics porta la felicitat i, sens dubte, fa créixer el nostreesperit. Inèdit fins ara en català, De vita solitaria és, com diuJordi Llovet a la introducció, «la síntesi entre la lliçó delsclàssics pagans i els preceptes de la religió cristiana», un elogi ala vida tranquil·la, a la lectura i a la reflexió com a plataforma per a un creixement personal. Un elogi de la vida retirada com a marc per al plaer intel·lectual. Un text únic, modern i contemporani.Francesco Petrarca(Arezzo, 1304 - Arquà, 1374) Va ser un important escriptor i poetaitalià del Trecento, considerat el pare de l?humanisme modern icontemporani. La seva vida fou llarga i complexa. Una de les sevesobres més conegudes és el Canzoniere, escrit en llengua vulgar. El seu ampli coneixement dels autors de l?antiguitat i la seva restauraciódel llatí clàssic li van valer la reputació de gran humanista.