Una dona gran com podria ser-ho qualsevol altra, asseguda al banc d'un sanatori a Montdevergues. Durant els trenta darrers anys de la sevavida espera i no fa res més sinó esperar el seu germà Paul. Es diuCamille Claudel. Reclosa allà, lluny de la família, lluny de Rodin,lluny del món, es veu abocada al silenci tot resignant-se a seguirvivint en l'únic refugi que li resta, la mem.ria. Passat i present esconfonen com també barregen les sensacions experimentades antany:passió, amor i desencís. El futur ha deixat d'existir per a ella.
