En plena ofensiva feixista, en algun lloc de l'Ebre, un ancià semblaclavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. S'ha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho haperdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre elsrepublicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat dereconèixer el territori, es dirigeix a ell.
En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre unancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota unaexistència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia d'una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateixinstant i les possibilitats que emergeixen d'una vida futura -otruncada-.
Tanmateix, aquesta prosa submergida s'erigeix com la part mésimportant de la història. Més encara que la punta de l'iceberg: enaparença, un relat senzill sense acció, o el retrat d'un heroi dur iresistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres.
Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com acorresponsal durant la Guerra Civil, a partir d'una notícia que vaenviar per cable submarí el 17 d'abril de 1939, Diumenge deResurrecció. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, enforma de relat i no de crònica, primer a la revista Ken Magazine, ipoc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes.
L'epíleg d'Ian Gibson, especialista en història contemporània, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte.
