La distància que separa un personatge històric del seu mite és primacom un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és,sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d'aquestaobra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l'amantmés sensible... En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança,amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mites'incorpora amb tota la carn i tota l'ànima per revelar-se en una veuomniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no perdecidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, und'aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit cosesdignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de serescrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurscom el tall d'una espasa, com la corda fluixa d'acer esmolat per laqual avança el personatge... fins que el meandre de la vellesal'enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclatallavors l'imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot elsdecapitats.
