Natasha: Soc una noia que creu en la ciència i en els fetsdemostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia queconeix un noi al carrer i se n?enamora perdudament. I encara menysquan la meva família serà deportada a Jamaica d?aquí a dotzehores...
Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l?altura deles expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Peròquan la veig, m?oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destíens reserva coses extraordinàries...
