Mircea Eliade (Bucarest 1907 - Chicago 1986) és considerat un delsgrans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiarfilosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'India, on durant tres anys estudiaràsànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia ihist.ria de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumaniadefinitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·laùl'any 1945ù a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercled'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'hist.ria de les religions ala universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom hadistingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obraliterària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmicsmonogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor(considerada per ell mateix la seva principal contribució a lahist.ria de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquestaúltima tipologia de l'obra d'Eliade.«El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món,dues situacions existencials assumides per l'home al llarg de la sevahist.ria. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a lahist.ria de les religions o a la sociologia [...]. En últimainstància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferentsposicions que l'home ha conquerit en el cosmos, interessen tant elfil.sof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l'existència humana. [...] El nostre prop.sit principalés presentar les dimensions específiques de l'experiència religiosa,posar en relleu les seves diferències amb l'experiència profana delmón.»El sagrat i el profà, una de les obres més celebrades de MirceaEliade, constitueix una introducció general a la fenomenologia i lahist.ria de les religions: una descripció acurada i precisa de l'homoreligiosus present tant en les societats «arcaiques» com en lescontemporànies.
