En la década dels anys seixanta, en una época de transformacionspertorbadores tant per a l'Església com per a la dictadura franquista, Basili de Rubí convertí Critérion, fundat per Miquel d'Esplugues, enun pol d'atracció dels elements de la dissidéncia religiosa ipolítica, que produïren una de les aportacions assagístiques mésregulars i suggeridores en catalá. D'aquesta revista caputxina,reapareguda durant la postguerra amb format de llibres per podersuperar la censura governativa, que havia vetat qualsevol publicacióperiódica en llengua catalana, el pare Basili en va publicar unaquarantena de números amb el propósit, obstinat, de garantir eldesenvolupament i la projecció de la cultura en un sentit ampli. Adespit de la persecució política i religiosa de qué Critérion va servíctima, la qual causá devastadors efectes col·laterals en el sectordel llibre, Basili de Rubí reeixí a oferir una plataforma ecuménica,catalanista, europeista i feminista en un temps en qué la defensa dela unitat dels cristians, la llibertat nacional, la construccióeuropea i la igualtat de génere era severament interdita des delsórgans de poder.
