Tot all. que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals... i que no sap ningú.
Què tenen en comú Alien i una larva de crustaci?
O els pops amb els replicants de Blade Runner?
I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina?
L'evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai.Sovintconsiderem inquietants els animals que viuen en ambients extremsperquè no aconseguim comparar-los amb l'animal que coneixem millor:nosaltres mateixos. De vegades és l'aspecte all. que ens trasbalsa,d'altres els costums, també l'alimentació, per. queda la idea que commés diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasimai en sentit positiu. I d'aquesta manera ens quedem amb la bocaoberta, ben estranyats que animals tan an.mals comparteixin el nostremateix planeta, sense que ni tan sols no ho sospitem. Es una mica comsi descobríssim que els elfs viuen a la sala d'estar...
Per. no cal tanta fantasia: aquestes criatures ‘inimaginables' -quesemblen dissenyades no tant pel famós rellotger cec de RichardDawkins, sinó per algú miop i una mica distret- existeixen realment.He volgut desdramatitzar una mica la imatge de Richard Dawkins:l'evolució que no es veu, què fa i cap on va? Molt més que en l'endeví Tirèsias em fa pensar en Mister Magoo, un antic personatge dedibuixos animats molt miop que perd contínuament les ulleres. Hi ha un drama en la ceguesa i en la implicació d'altres sentits que podenguiar el rellotger. Quan he perdut les lents de contacte, en canvi,m'he limitat a topar contra tots els obstacles possibles i m'heomplert de blaus. Fins que he trobat el camí de casa.
Després de llicenciar-se en biologia i començar bioquímica, LisaSignorile ha treballat voltant pel món traslladant tritons, comptantrates tropicals, perseguint llops i esquirols. Actualment viu aLondres, treballant amb genètica de poblacions. Des del 2007 manté unbloc amb molts seguidors, www.lorologiaiomiope.com, que ha estat lafont d'inspiració d'aquest llibre.
