Afectat per una variant de l'esclerosi lateral amiotr.fica, Tony Judt(1948-2010) va patir els darrers anys de la seva vida una paràlisimuscular progressiva. Privat de la capacitat de moure's per si mateixi de parlar, no va perdre la lucidesa i els records. Com ens explicaell mateix en aquest llibre excepcional, la mem.ria va esdevenir elrefugi en què buscava recer i confort. Es així com van néixer elstextos que componen El refugi de la mem.ria, publicats majoritàriament a The New York Review of Books. Són peces breus que mesclen sàviament l'experiència personal i la visió col·lectiva d'un home nascut en una família jueva d'un barri humil de Londres i que va esdevenir un delshistoriadors més importants del món contemporani. L'austeritat de lapostguerra com a ensenyança vital, la disciplina acadèmica com a fontde millora, les excursions adolescents en autobús i en tren com aescola d'observació, les subtilitats, contradiccions i llegendes deles més diverses revolucions dels anys seixanta, el distanciamentcrític de tota solidaritat excloent, l'anàlisi del creixentpuritanisme arreu, el compromís irreductible de l'intel·lectualpúblic... L'autor d'El món no se'n surt sargeix records llunyans ipropers amb sensibilitat i saviesa. Tota una lliçó.
