El present llibre analitza el paper que va desenvolupar el PartitSocialista Unificat de Catalunya (PSUC) en l’àmbit de les polítiquesunitàries catalana i espanyola sota el franquisme quan, passats elsanys de més gran repressió, la resistència al franquisme tractàd’estructurar-se sota uns paràmetres comuns.L’argument que vertebra l’obra és la teo-ria i la pràctica militantdutes a terme pel PSUC per crear una unió entre totes les forcesdemocràtiques i aconseguir la Ruptura amb el franquisme. El PSUC vaser el principal partit de l’oposició i el seu veritable motor, si béles seves posicions no sempre van ser acceptades. Giaime Pala no eslimita a narrar els fets, sinó que els interpreta i se’n qüestiona elperquè, tot tractant de donar una resposta a les següents preguntes:quina mena de política unitària volia construir el partit? Com i perquè van néixer la Comissió de Forces Polítiques, l’Assemblea deCatalunya i el Consell de Forces Polítiques? I com van influirl’actuació del govern d’Adolfo Suárez i la reaparició del president de la Generalitat en l’exili, Josep Tarradellas, en la crisi de lapolítica unitària tal com s’havia estructurat fins al 1976?En uns temps com els actuals, de desafecció per la política i de fortabstencionisme electoral, l’autor copsa el sentit d’aquellaexperiència unitària i dels valors bàsics que la van nodrir. Unaexperiència el llegat polític de la qual convindria recuperar peraugmentar la qualitat democràtica de la nostra societat.
