Durant dos anys, Ana M. Moix, que tothom considera una figuradestacada de les lletres castellanes i poca gent l?ha valorat ireivindicat com una figura pública del món cultural i intel·lectualcatalà, va escriure un seguit d?articles en català.
Eren els pitjors moments de la crisi (entre el 2010 i el 2012) i totfeia témer que la realitat que vivíem podia arribar a afeblir (comaixí ha passat) les bases socials i democràtiques de la societat. AnaM. Moix, persona compromesa, va aprofitar per alertar i reflexionarsobre el món present en un seguit d?articles de caire cívic, social icultural, en els quals denuncia els motors de la crisi, la corrupció,les retallades econ.miques socials i culturals. Un seguit dereflexions que entronquen perfectament amb la situació actual i ensdonen a conèixer un vessant totalment desconegut de l?autora: una dona de lletres, compromesa amb la seva ciutat i amb el món i la culturaque l?envolta. I és que la gauche divine també parlava català.
