AA.VV
Barcelona, rebatejada com la Rosa de foc, va ser l'escenari decentenars de crims selectius entre representants sindicals i agentsburgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el1909. Així i tot, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi delSucre, entre molts d'altres, van morir cosits a trets, i les vaguesviolentes eren a l'ordre del dia. La més emblemàtica, la delstreballadors de la fàbrica elèctrica La Canadenca, el 1919, que vadurar tres mesos, va arrossegar els obrers de tot Catalunya, vaprovocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a lesfosques i fins la premsa va haver de parar deu dies.En aquest marchistòric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d'ordre delSometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un temaquotidià per als barcelonins de l'època. Ho demostren la quantitatd'acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyentscom L'Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també endiaris de to més seriós. És per aquest motiu que Albert Balcells haoptat per fer-ne una selecció i acompanyar el text amb les vinyetesque considera més representatives.
