'Tenia vuit anys quan l'avi em va agafar de la mà i no em va deixaranar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m'hauria passat si m'hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l'un al costat de l'altre i el campestava en ple esplendor.' Així comença la novel·la més autobiogràficade Theodor Kallifatides i una de les més apreciades pels centenars demilers de lectors seus. Una setmana abans que Kallifatides marxés delpoble, un grup de feixistes amb armes a la mà havia obligat a tothom a reunir-se al cementiri. Van quedar només nens i vells terroritzatsmentre el seu infame cap els anava cridant un a un per finalmentseleccionar alguns homes que es varen endur. Mai s'en van trobar elscossos. Amb la senzillesa i humanitat que el caracteritzen,Kallifatides ens narra la seva vida des que abandona el poble on vanéixer fins que hi torna per rebre l'homenatge dels seus veïns,esdevingut ja escriptor consagrat. D'aquesta manera, en descobrim lainfantesa i l'adolescència en l'Atenes governada per règimsautoritaris, el naixement de la consciència política i de classe, ladescoberta de la sexualitat i l'amor, l'exili a Suècia, la sorprenentcapacitat per refer-hi la seva vida laboral i formar-hi una família, i la seva traject.ria com a escriptor en la llengua d'acollida, elsuec. Kallifatides ens ofereix un altre llibre magistral, un regal per als qui ja coneixen la seva obra i per als qui encara tenen la sortde poder descobrir-la.
