La primavera de 1928 va ser plujosa als altiplans dels Comalats, elssembrats eren molt alts i els boscos esponerosos. La tarda deldissabte 19 de maig, a la Pobla de Ferran, un poble d'un sol carrer,va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuitinfants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més. L'assassí vafugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada. Aquell paisatge agrest va perdre la seva condiciónatural, els periodistes s'hi van acostar, àvids de sang. La societatnecessitava respostes: Marimon havia de ser boig, no hi podia havercap altra explicació. Salvador Dalí, per., des de la impostura, en vatrobar una d'original: per a ell, l'assassí havia comès un «actesublim» al matar nenes i nens i deixar aquelles mares bramant enaquell únic carrer envoltat de boscos, marjades i camps.
La primavera de 1928 va ser plujosa als altiplans dels Comalats, elssembrats eren molt alts i els boscos esponerosos. La tarda deldissabte 19 de maig, a la Pobla de Ferran, un poble d'un sol carrer,va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuitinfants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més. L'assassí vafugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada. Aquell paisatge agrest va perdre la seva condiciónatural, els periodistes s'hi van acostar, àvids de sang. La societatnecessitava respostes: Marimon havia de ser boig, no hi podia havercap altra explicació. Salvador Dalí, per., des de la impostura, en vatrobar una d'original: per a ell, l'assassí havia comès un «actesublim» al matar nenes i nens i deixar aquelles mares bramant enaquell únic carrer envoltat de boscos, marjades i camps.
