«Em dic Max, tinc catorze anys i tinc molta més por que els altresnens. Perquè a vegades em passen pel cap unes coses molt estranyes que no sé què són, d´on vénen ni per a què serveixen. Si es que serveixen per a alguna cosa. I aleshores tinc la sensació que els altress´adonen que jo no sóc com ells i que per aix. em tenen por.»<,br>,<,br>,Així comença el relat d´en Max. Un relat dur isincer. Amb l´honestedat de qui se sap diferent. Amb la cruesa de quiés conscient que no encaixa. Amb les peculiaritats de qui se sapmalalt. La novel·la guanyadora del Premi Cifre de Colonya és unexercici madur i arriscat que atrapa el lector, l´agafa de la mà il´acompanya en una vivència especial: el situa dins la pell d´un noiamb un transtorn psiquiàtric, el fa mirar a través dels seus ulls i el fa viure a través dels seus sentiments. I no tanca mai la porta del´esperança.<,br>,<,br>,
