Dylan Thomas, una de les grans veus de la poesia en llengua anglesa,evoca com eren els dies de Nadal en un poblet de la costa de Gal·les,tal com els va viure de petit: coberts de neu, poblats de gats i decarters amb el nas vermell com una cirera, amb l'olor de rostit quesortia de totes les cuines, i cigarretes de xocolata i bufandes deratlles que després es donaven fins als peus, i també amb tietes quecantaven davant la xemeneia, i botes d'aigua acabades d'estrenar quegrinyolaven sobre el gel i deixaven unes petjades que eren comd'hipopòtam... (sí, d'hipopòtam!), i a mitja tarda el te amb el pastís de gelat, i un rajolinet de rom, perquè un dia és un dia. I la casa,que semblava més petita i s'hi estava molt calentó...
