Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París.En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta unatesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa unarelectura del mite d'Èdip i una manera diferent d'escoltar elspacients. Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre(L’homme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979).Després s’interessa pels orígens de la paraula i s’orienta cap alsrelats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment laBíblia. Posa en pràctica un mètode de lectura i interpretació en grupdels textos en la seva llengua original ùhebreu i grecù, de manerasemblant al que permet fer la psicoanàlisi. Exposa aquestes recerquesen tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Biblie (1986), Ladivine origine. Dieu n’a pas créé l’homme (1993), i Abel ou latraversée de l’Eden (1999).En el seu darrer llibre, Le moine et la psychanalyste (2005), explicala seva trobada i amistat amb el monjo Marc-François, germà delpsicoanalista Jacques Lacan, mitjançant una ficció dialogada.L’obra de Balmary gaudeix d’una gran difusió a França, i ha estattraduïda a l’anglès, el portuguès, el neerlandès, l’italià, el grec iel japonès. L’edició de Fragmenta serà la primera traducció d’una obra de Balmary en l’àmbit hispànic.De Le moine et la psychanalyste se n'han venut 22.000 exemplars nomésa França.
