Un segle de vida de Montserrat Abelló. Fins l'últim dia, amb norantasis anys, va escriure poesia i sobre les seves vivéncies, i vapreparar aquest llibre que va deixar gairebé enllestit.Els territoris de la infantesa: Tarragona, on va néixer prop d'un mar«més blau que en cap altre indret». Cadis. Londres, on aprén a llegir, en anglés. Cartagena. Una joventut republicana, entusiasta, aBarcelona. El seu camí d'exili, el 1939, amb vint-i-un anys,acompanyant el seu pare de FranÇa al Londres dels inicis de la GuerraMundial i, un any més tard, a Xile. La construcció d'una família. Lanecessitat d'escriure, que ja covava de feia anys, de descobrir iafirmar la seva identitat, que de cop es manifesta amb forÇa davantl'adversitat més íntima.El retorn a Catalunya, el 1960, i la confrontació amb un nou exiliinterior. El primer llibre, Vida diária, amb una veu poética própia,lluny dels cánons. Els treballs i els dies com a mare, ávia molt jove, professora d'anglés i traductora. La continuïtat en l'escripturapoética i la seva eclosió a l'escalf del moviment feminista i del'afirmació de la llibertat individual i col·lectiva que viu el país.Amb més de seixanta anys, torna a publicar i, sobre aquests sólidsfonaments, construeix, llibre rere llibre, la seva obra poética, i,amb les seves traduccions de dones poetes en llengua anglesa,enriqueix la tradició literária catalana. Participa activament en lavida social i literária, i encomana entusiasme a les noves fornades de poetes i d'activistes, de lectores i de lectors. Sempre al costat dela causa de les dones i de la llibertat, de la llengua catalana i dela independéncia de Catalunya. Fins el seu últim dia, el 9 de setembre de 2014, i molt més enllá, amb la seva poesia i amb aquest llibreque, a través dels seus records, recupera el fil conductor de la sevaexisténcia.
