El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys declandestinitat fins a avui dia amb paradesen el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalismeobrer dels seixanta, l’amarga experiència de ladivisió dels socialistes catalans l’agost de 1966, la construcció dela unitat democràtica contra el franquisme,l’assoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, elrestabliment de la democràcia i la Generalitat, elretorn del president Tarradellas... Vict.ries il.lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya iels governs d’Entesa a la Generalitat.
