El meu germá persegueix dinosaures és una história intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Ambun tractament profund i cómic alhora, dolÇ i personal, d'un temad'interés social com és la síndrome de Down. Per a escriure-la,Giacomo Mazzariol no ha hagut d'inventar res. Tens cinc anys, duesgermanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t'anuncien que aquest germá que vols,el tindrás i que será especial. Estás boig d'alegria: especial per atu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni. Després ell neix i, de mica en mica, t'adones que sí, que és diferent delsaltres, peró que de superpoders no en té. Al final descobreixesl'expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Haurás de passar l'adolescéncia per entendre que lateva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per lavitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic. Cadapersona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni. El meu germápersegueix dinosaures ha venut més de 150.000 exemplars només a Itália en un any. «Fet i fet, aquesta és la história d'en Giovanni. »D'enGiovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres.D'en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell, que va alcinema amb una companya, torna a casa i anuncia: "M'he casat". D'enGiovanni que balla sol al mig de la plaÇa, al ritme de la música d'unartista de carrer, i els vianants, un rere l'altre, es deixen anar iel comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar placessenceres. D'en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se'n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts. »D'en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, quecada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si éshivern i no en troba cap, els porta fulles seques. »En Giovanni és elmeu germá. I aquesta també és la meva história. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.» Els llibreters opinen: «Menys és més. Un ángel en lameva vida.» Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria «Immens com undinosaure, dolÇ com el cotó fluix.» Gemma Fernández, Casa del Llibre
El meu germà persegueix dinosauresés una història intimista, tendra icommovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d´un temad´interès social com és la síndrome de Down.Per a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut d´inventar res.Tens cinc anys, dues germanes iunes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens.Un bon dia els pares t´anuncien que aquest germà que vols, el tindràsi que serà especial. Estàs boig d´alegria: especial per a tu vol dir«superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni.Després ell neix i, de mica en mica, t´adones que sí, que és diferent dels altres, peròque de superpoders no en té. Al final descobreixes l´expressió«síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i totvergonya. Hauràs de passar l´adolescència per entendre que la tevaidea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi deveritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni.«Fet i fet, aquesta ésla història d´en Giovanni.
»D´en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que lesulleres. D´en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell, queva al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: ´M´he casat´.D´en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la músicad´un artista de carrer, i els vianants, un rere l´altre, es deixenanar i el comencen a imitar. En Giovanniés un paio que fa ballarplaces senceres. D´en Giovanni per a qui el temps sempre són vintminuts, mai més de vint minuts: si algú se´n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
»D´en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt aljardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no entroba cap, els porta fulles seques.
»En Giovanniés el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jotinc dinou anys. Em dic Giacomo.»Els llibreters opinen:
«Menys és més. Un àngel en la meva vida.»
Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria«Immens com un dinosaure,dolç com el cotó fluix.»
Gemma Fernández, Casa del Llibre
