Josep Pijoan (Barcelona, 1881 - Lausana, 1963) va ser una de les veusmés lúcides i fines d?aquell extraordinari moviment de regeneracióespiritual que va viure Catalunya a començaments del segle passat. Vaestudiar Filosofia i Lletres i Arquitectura, i va col·laborar adiverses revistes amb articles sobre hist.ria de l?art i estètica. Vaser també un dels col·laboradors més actius i eficaços de Prat de laRiba i un dels fundadors de l?Institut d?Estudis Catalans. Vaabandonar Barcelona el 1913 en circumstàncies poc amables, i vacomençar un «exili voluntari» al Canadà. Va ser professor, entred?altres, a la Universitat de Toronto, al Pomona College de Claremont, a Calif.rnia, i a Chicago, així com assesor de la Societat deNacions. Les seves Historia del Arte en tres volums (1914-1916) iSumma Artis (en col·laboració amb B._J. Cossío, 1927), així com unaHistoria del Mundo (1926-1941) o un Breviario de Historia del Mundo yde la Humanidad (1948) són encara avui obres de referència. Pijoanrememora, en aquestes pàgines lúcides i emocionades (publicades perprimer cop el 1915), l?amic mort, en un retrat d?extraordinàriaqualitat intel·lectual i humana.
