El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En sónprotagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatoriper a tuberculosos, devorats interiorment per una mort segura i unimperiós anhel de viure. N'escriu Agustí Villaronga, que va adaptar-lo al cinema: "El mar d'en Blai es s.rdid i lluminós, bell, inquietant,poètic i ple d'amor per als seus personatges. La mort i la religió lidonen forma. La religió tractada com una actitud davant la vida enresposta a l'enigma de la pr.pia existència. La mort no pas abstractasinó com una plaga que mata des del mateix cos que dóna vida, i que amés elegeix persones molt joves, persones que s'obren a la vida. Lamort és el monstre, l'Alien, l'assassí i el perill. Com a qualsevolpel·lícula de terror. Per. aquí no té rostre ni forma i treballa desde les cavernes dels pulmons dels protagonistes."