Encara que rescatat per a les histories de la literatura només apartir de la normalització lectora que va suposar la reedició enpolonés el 1958 i, tot seguit, la traducció al francés de la má deRoger Caillois, del Manuscrit trobat a Saragossa (1804), aquesta menade serpentina fantástica que fa del temps i de l'espai una auténticafesta per al lector, Jean Potocki no ha de ser considerat tan solspels mérits que el fan imprescindible en tota antologia consagrada ala literatura fantástica.Etnógraf i viatger, historiador i erudit, científic i divulgador,narrador i dramaturg, poliglot i moralista, militar i polític, lacomplexitat i riquesa de la seva personalitat van quedar reflectidesen les diverses obres que havien de contribuir deforma decisiva aldesenvolupament intel·lectual i científic de Polonia.La seva faceta de viatger, al servei dels seus interessos etnográficsi geográfics, el portaren a viatjar per Europa, la Xina i el nordd'Africa. Després.de l'época d'estudiant a Suïssa va recórrer, entreel 1778 i el 1780, Itália, Malta, Sicília i Lampedusa, va visitarTunis i, des d'aquí, va passar a la per a ell. fascinant Espanya, quetanta importáncia havia de tenir en la seva obra literária.Del 1781 al 1784 va visitar Turquia, Grécia, Egipte, Albánia iMontenegro. El 1787 va suposar la visita a París i als Països Baixos.El 1791 viatja a Espanya, al Marroc i a Portugal, torna a passar perParís i acaba l'any a Anglaterra. El 1793 coneix Alemanya. El 1797visita Viena. El Caucas i Ucraïna seran motius de viatge el 1800 i,tres anys després, Roma li permet de coincidir amb el cardenal Borja i conéixer Chateaubriand. El 1804 assumeix un cárrec en el Ministerid'Afers Estrangers de Rússia, i l'any següent participa a l'expediciócientífica a la Xina amb el comte Goloukin.La seva obra, molt notable, discorre pels diversos géneres i hi trobem a faltar un volum de Memóries que ens permetés de seguir amb detallla seva vida, sens dubte extraordinária, des del seu naixement aPolónia el 8 de marÇ de 1761 fins al seu suïcidi el 2 de desembre de1805, data «romántica» per excel·léncia, la del Congrés de Viena, enla qual Potocki va concloure la tasca comenÇada temps enrera,consistent en un fi treball d'orfebreria: polir la nansa d'una teterade plata barroca, heretada de la seva mare, fins a aconseguir dearribar a donar-li una forma perfectament arrodonida i, després defer-la beneir pel capellá de la seva possessió, fer-la servir com aprojectil per a obrir-se la closca. El Segle de les Llums, que Potocki va representar amb tota la seva ánima i amb totes les seves forces,clausurava románticament una vida que li pesava tant al vellaristócrata com la del seu atzarós i assotat país.
