Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva. El magraner(premi Marià Manent 2019) té forma de relat poètic. Les proses que van il·lustrant el camí atzarós d'aquest home innominat sovint estanrubricades per uns versos. El passejant ensopega amb una magrana a lasoca de l'arbre. Més enllà, en una platja, uns núvols de tempestacomponen un davallament. Arriba a un poble espectral. Topa amb unadona que el convidarà a prendre un got de llet. Hi ha persones que elconfonen amb un mort. Troba un jove accidentat amb moto. També arribaa una cort, i n'allibera un porc. I, més endavant, coneix unatrementinaire. "Quan el passejant es va desvetllar, no hi havia nirastre de la magrana desfeta damunt el seu pit, ni rastre, tampoc, enla seva consciència -mal que fos una sola, imprecisa, filagarsa derecord-, del que havia somiat anit passada. La llum, que encara no era absoluta, havia tanmateix escombrat les espurnes de les estrelles inomés havia deixat encès el fanal de la lluna. Tot i que la calitja de l'alba feia que semblés una floca de cotó fluix amarada d'esperit devi."
