El narrador d'aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d Alvèrnia, a l'extrem nordd'Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi,té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Totli serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la dela seva llengua. I no podent fer-se entendre dels seus, és a lahumanitat sencera que parla.
"Res no escau més a un fantasma que una llengua moribunda. Com mésmorta una llengua, més viu s'hi troba el fantasma." Ho deia IsaacBashevis Singer parlant del ídix i ho podem aplicar a la llengua deJoan Bodon, escriptor genial i caçador de fantasmes: l'occità delstrobadors provençals cultivat en ple segle XX. La seva és una obrainconfusible que troba la transcendència en les coses concretes: unaperla negra de la literatura, una troballa traduïda al català iprologada per Joan-Lluís Lluís.
