La Victoria té por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té pord'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totesles seves pors s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seurefugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge d'aquestes flors que laVictoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.I ésque la Vict.ria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada ennàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i unaaltra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que hatingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret de lesflors.I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys,la Vict.ria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballacom a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de laciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Per. la Vict.ria encara noha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les vellesespines del cor immadur de la Vict.ria... Només ell pot convertir elcor solitari de la rosa blanca en un cor vermell depassió.«L'esdeveniment més esperat de l'any.» The Bookseller«Un retrat commovedor elegantment escrit sobre la fragilitat -i la resistència-de l'esperit humà.» Sunday Telegraph«Lúcida i encantadora. VanessaDiffenbaugh ha trobat una manera vibrant d'explicar una hist.riafamiliar d'esquerdes i de reconciliacions.» The Wall StreetJournal«Una novel·la captivadora i cruel, plena de bellesa i d'ira.Vanessa Diffenbaugh és una narradora fascinant.» The Washington PostLa hist.ria d?una noia que aconsegueix trobar sentit a la vida gràcies a les florsLa Victoria té por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té pord'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totesles seves pors s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seurefugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge d'aquestes flors que laVictoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.I ésque la Vict.ria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada ennàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i unaaltra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que hatingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret de lesflors.I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys,la Vict.ria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballacom a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de laciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Per. la Vict.ria encara noha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les vellesespines del cor immadur de la Vict.ria... Només ell pot convertir elcor solitari de la rosa blanca en un cor vermell depassió.«L'esdeveniment més esperat de l'any.» The Bookseller«Un retrat commovedor elegantment escrit sobre la fragilitat -i la resistència-de l'esperit humà.» Sunday Telegraph«Lúcida i encantadora. VanessaDiffenbaugh ha trobat una manera vibrant d'explicar una hist.riafamiliar d'esquerdes i de reconciliacions.» The Wall StreetJournal«Una novel·la captivadora i cruel, plena de bellesa i d'ira.Vanessa Diffenbaugh és una narradora fascinant.» The Washington Post
