Christie Watson va ser infermera durant vint anys, un ofici del qualva aprendre una lliÇó fonamental: no es pot tenir cura dels altressense estimar incondicionalment. A tots ens han cuidat al llarg de lanostra vida i tots nosaltres hem tingut cura d'algú. Tots sominfermers perqué tots estimem. Al llarg del llibre serem al costat dela Christie Watson en la primera nit d'un nadó prematur, l'observaremmentre sosté la má d'un trasplantat de cor i pulmó i reprimirem lesllágrimes mentre renta els cabells d'un infant greument ferit en unincendi perqué l'olor de fum no colpegi la seva família. Un recorregut per tots els pavellons hospitalaris que ens mostra que la professiód'infermera es defineix per la cura, la compassió i la bondat. «Facinc anys, quan el meu pare s'estava morint, no el vaig cuidar jo,sinó la seva infermera. Observant-la dia i nit vaig entendrel'auténtic poder de la tendresa. La infermeria és molt diferent de lamedicina. No pot curar. Peró ens va fer a tots nosaltres un regaldiferent i, fins i tot, més important: ens va donar dignitat, pau iamor». Un llibre tendre i honest que ens connecta de ple amb el queens defineix com a humans: la nostra capacitat d'estimar.
