La Nica i el Nano semblen fets d'una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d'aquest gat negre salvatge i mala béstiaque ronda per casa i se n'apodera com un espectre capritxós. Són, feti fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb unagrácia que ja voldrien els humans de mida grossa. Peró (sempre hi had'haver un peró) la Nica va creixent i al Nano també li descobriremalguna mania forta.
