Li diuen el Garrell perquè coixeja, i a la seva mare li diuen laBruixa perquè viu sola i cull herbes. Els boscos són el seu domini,els pobles només serveixen per anar-hi a pidolar, i la vida és feliçmalgrat les guerres de religió que assolen el país ?som al final delsegle XVI, al Perigord Negre, terra insubmisa al poder del rei deFrança. Un dia la mare és tancada al calabós de Sarlat, la vilaemmurallada. El Garrell, armat amb una fona i un flabiol, enfila elcamí ral cap al nord, fins a París, a guanyar els diners del rescat. I és tot un segle fascinant que descobrim amb ell: el dels músicsambulants que s?adapten al que sigui, avui a la vida de cort i demà al bandolerisme, aquí als hugonots i allà als papistes, un segle ple defam i de violència, per. també de llibertat, en què res no atura elvalent que decideix anar fins al final de l?aventura.
