L’obra El gabinet dels antics tracta la hist.ria d’una família de lavella noblesa de províncies arruïnada per la revolució i oblidada perla Restauració borb.nica que viu com si es tractés d’una relíquia delpassat. Com explica Balzac: «S’havia conservat al fons de la sevaregió tal com els puntals carbonitzats d’algun pont de Cèsar esconserven en el fons d’un riu».Abolit el poder nobiliari per Napoleó, s’esdevé aquell període en quèles èpoques hist.riques s’encavalquen i en què les restes d’un tempspretèrit voldrien fer girar enrere la roda del temps.El gabinet dels antics és el malnom que els liberals de la ciutatdonaven al saló de la casa del marquès d’Esgrignon, el noble arruïnat, on es reunia amb els pocs afins a la noblesa. A Balzac li agradavaposar l’acció de les seves novel.les a províncies perquè és allà onels odis i les rivalitats desemboquen de seguida en un cos a cos que a la capital pren, en canvi, unes formes més generals.Balzac aprofita per fer un retrat profund d’aquestes antigalles, per.també dels liberals que, exclosos de la noblesa, es deleixen perfer-s’hi un lloc. I també de les institucions, en aquest cas delsjutges, reduint-los a all. que hi ha de més autèntic: els seusinteressos materials.El fill del marquès és el personatge conductor d’aquesta hist.ria.Educat en el dogma de la supremacia de l’estirp, era bell,intel.ligent i consentit, i feia de la distinció la seva carta depresentació. Enviat a París amb el prop.sit de ser admès a la cort,els costums mundans acaben de dissipar aquell tendre esperit. En ladissipació del jove, el cap dels liberals del poble hi troba l’ocasióper anorrear definitivament la casa d’Esgrignon i passar comptes delrebuig sofert per la germana del marquès, que ell havia pretès encasament. El joc macabre es posa en marxa.Honoré de Balzac (1799-1850) és considerat el novel.lista mésimportant de les lletres franceses. La Comédie Humaine, el colossalprojecte literari de tota una vida ―,que inclou obrestranscendentals i immarcescibles com El cosí Pons, El pare Goriot oEugénie Grandet, entre moltes altres―,, el convertí enl’historiador del present i en el mestre de les generacionsposteriors. No hi ha dubte que Stefan Zweig tenia raó quan deia: «Maiabans de Balzac no s’havia emprès deliberadament una comesa tan vasta, mai l’audàcia d’una voluntat descomunal no havia rebut una recompensa tan gran».
