Vaig passar tota la meua joventut a la vora d´una caserna del´exèrcit francès, on treballava mon pare, metge militar. Potser elsmeus lectors s´han adonat que molts protagonistes de les meuesnovel·les es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi unvincle visceral amb l´exèrcit francès, mai no he portat galonsd´oficial. Els meus resultats a les proves de selecció de l´exèrcit em van atorgar el coeficient intel·lectual d´un ximpanzé mitjà. Vaigacceptar el veredicte, sense falsa modèstia. Malgrat tot el que sé,malgrat tots els llibres d´història que he llegit, malgrat les meuesconviccions catalanistes encara mantinc un real afecte per l´exèrcitfrancès. Entre els militars, he conegut gent més culta i més obertaque entre els professors jacobins que m´ha tocat tractar. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de vençuts quecontinuen creient en valors tan caducats com les piastres de la Bancade la Indoxina. Havien oblidat d´eliminar, de llur diccionaripersonal, mots com honor, coratge, sacrifici. Miraven cap al cel, ambels ulls confiats, tot i que pressentien que Déu ja no entenia elfrancès.
