Una narració commovedora, un testimoni únic de la guerra de Síria «Emdic Míriam i tinc tretze anys. Vaig créixer a Jabal Saydé, el barrid´Alep on vaig néixer. Un barri que ja no existeix. Tinc por d´oblidar aquelles imatges, aquella ciutat que va desaparèixer, aquell món queva sucumbir al caos.» «Un dia, quan era molt petita, el pare em vadir: ´Alep és l´estrella de la terra´. I era veritat. Alep era unparadís, era el nostre paradís.» «Hi ha qui conserva fotografies opel·lícules, d´altres guarden joguines, peluixos o vestits. Objectesque els recorden el passat. A mi, de la meva infantesa, només em queda això. Una petita capsa abonyegada.» Amb només set anys Míriam comença a escriure un diari: des dels seus ulls de nena anirà descrivint laseva vida a Alep, ciutat Patrimoni de la Humanitat, i com el front dela guerra de Síria es va acostant fins que tota la seva família hauràde marxar per l´amenaça imminent d´Estat Islàmic. Premi d´assaig delslectors de L´Express-BFMTV 2017.
