Durant la dècada de 1930 ùla dècada de la misèria i de la prosaù, enapartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d’aquest volum: «El diable», «Lamare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fansortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. Elseu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), ésun món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollanttota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anysdesprés de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de lesgrans poetes de la hist.ria de la literatura russa. Va escriurepoesia, teatre i prosa i va malviure tant a l’exili com en un Estatsoviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-ladesaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d’all. que ésmort, d’all. que és enterrat en els records d’una mem.ria amb filtreinfantil. Els relats que aquí publiquem formen part, sens dubte, delsmés fascinants i personals de la literatura russa del segle xx.
