LAGARDA / MATA, SYLVIA / LAGARDA MATA, SYLVIA
La geografia catalana del costat foc.
La vinculació de les llegendes, tradicions i hist.ries sobre el diable amb Catalunya ens fa pensar que lluny de culpar els nostres enemicsde portar-nos el mal, els catalans tenim ben assumit que el diable hanascut, crescut i viscut entre tots nosaltres. L'autora ha indagat enuna ingent documentació per extreue'n les llegendes, tradicions itambé algunes realitats menys conegudes i més curioses a casa nostra.Personatges (Homes-llop, dips, bruixes, dracs), indrets (Tivissa,Prades, Lloret Salvatge, Arbúcies), les festes majors, juntament ambla la toponímia i les representacions artístiques del diable ens donen una geografia de Catalunya vinculada a l'àngel rebel. Algunes de leshist.ries que apareixen:
- Segons l'escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.
- En català tenim més de 70 mots populars per parlar del Diable.
- Juan de Amargós va pintar un gravat el 1719 on un extravagant dimoni amb cames escamoses, llarga cua i pits femenins portava barretina! Al poble de Martinet de la Cerdanya també estan convençuts de que enporta.
- Les libèl·lules són conegudes també com a Cavallets del Diable oEspiadimonis perque van ajudar al Diable quan va voler derruir lamuntanya de Montjuïc de Barcelona.
- Si poses l'orella a la font d'on sorgeixen les aigües del riu Garona al Pla de Beret, a Vaquèira, sentiràs la remor de les veus del'Avern.
- A La divina comèdia de Dante trobem al Purgatori tres comtescatalans: Pere el Gran, Carles I de Provença i Alfons II El Franc.
- El Cavall Bernat de Montserrat és d'origen diab.lic.
- El manual per fer exocirmes més utilitzat a l'Edat mitjana es vaeditar a Barcelona.
