Era el dia d'Anar i Venir.
Tothom anava o venia d'algun lloc.
Durant milers d'anys els éssers humans havien sigut nòmades.
Havien seguit els ritmes de la terra, el pas del sol i la dansa deltemps.
Havien après a interpretar les herbes i a olorar l'arribada de lapluja.
Havien viatjat per tots els racons del món, navegat pels rius i dormit als turons.
Ara, però, tenien cases, i durant la major part de l'any amb proufeines es movien.
Ja no miraven gaire el cel i, per molts, el mar i les estrelles erenmolt, molt lluny.
Es deia que s'havien assentat i que mai més no serien r o d a m o ns.
Però, en el fons dels seus cors, molt endins, sabien que el canvi éssempre present,
i que el que sembla quiet només ho és per un instant...
