AA.VV
«Maleït desordre. No hi ha escapat.ria, Paula. Els cossosemmalalteixen, les persones es moren, les relacions s'acaben i lesflors se't panseixen. Aix. és així. I punt. Puta entropia. Per quèm'expliques aquestes coses, Sof?» El desordre dels cossos ens presenta el recorregut vital d'una noia marcada per un gran enigma familiar.Mentre veiem l'evolució de la protagonista, ens sorprenem amb lessentències dels seus amics propers i també ens emocionem amb lesexperiències, sobretot, de les persones que l'envolten en el seuentorn de treball en un centre de drogodependències. En aquest camí,ens hi acompanyen una banda sonora especial, que ha marcat els seusrecords i que ens transporta a referents musicals compartits, i lesseves flors, que -tot i que una flor no fa estiu, ni dues primavera-ens retornen d'alguna manera a l'ordre de la natura. XXXVII Premi deNarrativa Ribera d'Ebre.
