Davant dels ulls del lector una plaça dÆuna gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una hist.ria sobre les vides quotidianes i les passionsocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personalinvisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar,amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió dela seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions. Eldesdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan laplaça sÆomple dÆuna multitud de refugiats que, sobtadament desposseïts de les seves llars, hi arriben amb el tramvia.La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts dequalsevol emoció o empatia, fa possible veureÆls com un conjunt deproblemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar-ne lespossibles carències i dificultats. Tulli realitza un exercicimagistral dÆescriptura envers la definició de la subjectivitat de lapersona i de com sÆenfronta als conflictes socials. En la sevaliteratura es poden percebre influències de José Saramago, AntonioTabucchi o Paul Auster.
