La publicació, el 1903, d'El crepuscle dels déus va marcar una fita en ki literatura fantástica británica. El llibre, que havia estatobjecte d'una edició escurÇada quinze anys abans -només 16 históriesde les 28 que el componen-, va produir una agradable sorpresa alslectors que no coneixien l'autor, peró no pas als visitants habitualsde la Biblioteca del Museu Británic, que no ignoraven pas els seusconeixements, la seva erudició i la seva ironia. L'obra es vaconvertir en un llibre «de culte»: les vuit edicions en quaranta anysen són una bona prova.Richard Garnett (1835-1906), que va treballar bona part de la sevavida com a supervisor de la Sala de Lectura i conservador del'esmentat Museu, atenia amb una gran amabilitat les consultes mésextravagants («sobre la cria de les abelles o sobre el bimetal lisme,mentre per dintre del cap se li anaven representant el Caucas o elPandemoni i petites qüestions d'Albert d'Aix o d'Hesi- qui», ensrecorda T.E. Lawrence a la introducció), i donava savis consells alsescriptors i intel·lectuals contemporanis que acudien a ell. Era allóque vulgarment se'n diu una «rata de biblioteca».La majoria dels relats que componen aquest recull es basen enhistóries i llegendes antigues i ens parlen de déus, semidéus, mags,fetillers, alquimistes, papes eclesiástics, herois, filósofs..., totplegat contat amb una deliciosa crueltat i una ironia molt británica,amb un gran sentit de l'humor i una enorme brillantor narrativa. Espot dir que aquest llibre admet, com a mínim, tres nivells de lectura: el primer és la lectura erudita, própia dels lletraferits que solendescuidar-se, per exemple, el paraigua a la biblioteca, el segon seria el tipus de lectura que fan aquells que no acostumen a anar a lesbiblioteques (que desconeixen, per exemple, d'on procedeix el costumde besar els peus als papes), els quals podran accedir, així, aconeixements oblidats i desconeguts, i el tercer seria el dels quefrueixen amb la lectura, que -altre cop amb paraules de Lawrence- «els fará riure per sota el nas, cosa no gens vulgar. Té (el llibre) unabrillantor i una perfecció en la incongruéncia com els busts anticsamb ulleres d'aviador». Aquests últims són aquells que dubten entredeixar el paraigua o un llibre com aquest, ja que, facin el que facin, probablement no recuperaran ni l'un ni l'altre.Autor, com M.R.James, d'un sol llibre, i a més a més excel·lent, aRichard Garnett es deu el primer catáleg de la Biblioteca del MuseuBritánic, en el qual va treballar més de vint-i-cinc anys, i lesedicions de poemes (inédits aleshores) de Shelley i del Vathek deWilliam Beckford.
