El 1942, durant l´ocupació nazi d´Holanda, Etty Hillesum treballa peral Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d´una creixentmaduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir eldestí del seu poble.
Enmig del dolor personal i la tragèdia col·lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida, refugiada en l´esperança que,aviat, havia d´arribar un nou món, més just i humà. Mantenint aquestaesperança va morir a Auschwitz el 1943. Tot i que els seus textos noes van publicar fins quaranta anys després de la seva mort, Hillesums´ha convertit en un referent imprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líder activista, sinó una dona amb un profundcompromís humà davant una experiència extrema.
«Hem sobreviscut a un dimarts més. Si dimarts vinent surt un altretransport, hi ha molt poques possibilitats de retenir-los [els seuspares]. Aquesta preocupació és el que més et consumeix, amoïnar-tepels altres, vull dir.»
«Aquest capítol de la història de la humanitat és tan trist ivergonyant que no sé ni com parlar-ne. Fa vergonya haver-hi estatpresent i no haver-ho pogut impedir.»
«Etty Hillesum es trobaria de manera molt singular entre les veusfemenines del segle passat que han clamat per la justícia i la pau des de la pròpia experiència de discriminació, violència i guerra.L´escriptura va ser en ella un autèntic instrument de resistència.»(Del Pròleg)
