Una vídua blanca somia Kabul perquè no pot deixar de pensar en el seuxicot, mort a la guerra de l'Afganistan. Una periodista del nordd'Itàlia dóna per fet que totes les víctimes de la Camorra sóndelinqüents, i no s'adona que ella podria ser la següent. La ràbia per la incomprensió i el record com a única via de sortida basteixenl'ànima d'aquests dos relats del celebrat autor de Gomorra. Si enaquell llibre esfereïdor vam saber les xifres, les inimaginablesdimensions de la gran delinqüència organitzada a Itàlia i al'exterior, aquí ens trobem davant del drama personal de la mateixaguerra. «Hi ha llocs on néixer comporta ser culpable. Tant se valquina voluntat t'hagi guiat, o quina mena de vida hagis dut. Allò quecompta és on has nascut, què diu el teu carnet d'identitat. Aquelllloc només el saben els que hi viuen, perquè els culpables esreconeixen mútuament. Tothom culpable, tothom absolt. Els de fora, encanvi, ho ignoren».
