El cercle de guix caucasià és considerada una de les obres méspoètiques de Brecht, per bé que forma part de les seves «grans obresèpiques», les que sobreviuen al seu temps i a la societat per a laqual suposadament van ser escrites. L'obra es presenta com arepresentació de teatre dins del teatre. Com en un joc de capsesxineses, la primera escena construeix el marc per tal que els seusprotagonistes representin l'obra «titular», la paràbola del cercle deguix. Aquesta narra dues històries diverses que conflueixen, la de laserventa Grushe i la del jutge Azdak. La figura d'un cantaire-narrador és qui dona la dimensió èpica a la paràbola.
