Havent contemplat l’exaltació del geni wagnerià al gran edifici delpoblet de Baviera, tot just inaugurat, gairebé el temple d’una novareligió, Nietzsche, que de feia algun temps congriava recels envers el seu músic «salvador», de primer admiradíssim i llavors ja sospitós de manipulació, passa a l’acció i comença l’operació de desemmascararWagner. Progressivament, va desmuntant amb escalpel privilegiat lafigura del músic, ara titllat d’«actor» i de «nociu», i amb el pecatde la megalomania a sobre: la culminació serà El cas Wagner, llibreenllestit i publicat el 1888, l’any que a Torí, a la seva estimadaItàlia, a les acaballes de la seva vida lúcida acabà uns quantsllibres més, molt polèmics. Entre ells, Nietzsche contra Wagner, onrecull, abans d’abismar-se en els buits de la follia, els fragments de llibres anteriors que ja havien fet el camí contra l’esperitwagnerià. Aquest llibre és el rebut final d’una intensa relaciódecebuda tant pel que fa a l’amistat com pel que fa a la música i, per damunt de tot, pel que fa a l’Art amb majúscules.Nascut el 1844, Nietzsche, molt jove, tenia la càtedra de filologiaclàssica de la Universitat de Basilea. En aquesta època va conèixerWagner, també instal.lat aleshores a Suïssa. Motivat en bona part perWagner escriu El naixement de la tragèdia (1872), les Consideracionsinactuals (en quatre volums, 1873-76) i Humà, massa humà (1878), queacaba causant el trencament amb la parella, que ja s’ha traslladat aBayreuth. Des del 1879, per motius de salut, viatja contínuament delsAlps a la Riviera, i l’any 1889 una forma esquizofrènica i expansivade paràlisi estacionària el porta a la demència. El 1888, el seudarrer any de lucidesa, escriu El cas Wagner, reeditat el 1900,juntament amb Nietzsche contra Wagner.
