Tenia el cap a punt d´escaltar! El telèfon portava quinze minutstronant sense parar. Qui trucava tan aviat i per què? El meu pare emva treure de dubtes.
-Priscilleta, tenim un nou cas entre mans. Mai abans hem fet res igual -va afegir encara amb el nas arrufat i el semblant seriós.
-Assassinat?
El meu pare va negar.
-De unes barres de pa que apareixen cada dia a la porta del senyorVitorino.
No tenia ni idea de qui era aquest senyor en qüestió, perè semblavaque seria un dels casos més difícils i transcendentals de la meva vida
